Desembre 2007

Tothom qui veu Déu, mor. Només el profeta resisteix. (Jaume Botey)

En un poc conegut escrit d’en Lluís M., en ocasió de la mort del meu germà Francesc diu “Tothom qui veu Déu, mor”. Fa seva una frase de la Bíblia referida a l’estada de Moisès al Sinaí. A continuació afegeix “Només el profeta resisteix”. En l’escrit les aplica al meu germà però és obvi que pel context tenen també regust de comentari autobiogràfic. No és possible entendre la vida i la personalitat d’en Lluís M., sense comprendre aquestes seves dues dimensions.

“Tothom qui veu Déu mor”. En Lluís M. fou un caràcter radicalment espiritual, un místic. Sense cap dubte la raó profunda de ser de la seva personalitat, de la seva actuació política, científica, no-violent, etc., va ser la recerca constant del transcendent, del que ell anomenava l’Ú. I va perseguir aquest “Ú” des de tots els vessants que va poder fins a morir.

La capacitat de seducció de la seva persona només té explicació si es busca en fonts més profundes que les de les estratègies contingents. Sovint no sabem com explicar allò que tots tenim de més sagrat i íntim, i els interessats en descobrir-ho han d’aprendre a llegir els fets. En Lluís M. no proclamava d’on li venia l’incombustible foc que el cremava, però tampoc se n’amagava, es podia entreveure. L’arrel del pacifisme, de la insubornable voluntat de relligar-se amb la gent, de la protesta contra qualsevol opressió, de la defensa de la llibertat, i per tant de la seva proposta política la trobava en el “cara a cara amb l’Invisible”, com diu en el mateix escrit. I sobretot en la mística de la Bíblia i dels profetes bíblics.

Havia fet vida de la Bíblia. Amb l’ajut de l’exègesi crítica i de la història comparada de les religions esquarterava sense pietat el text per poder anar al fons del missatge. Déu present com a alliberador enmig de la història humana. Es tracta d’un missatge espiritual i polític alhora. A l’escrit esmentat diu: “A l’estiu de 1962 vaig fer un pelegrinatge solitari per les muntanyes del Taga, Sant Amanç i Serra Cavallera i vaig posar per escrit un camí cap al Regne de Jesús, “La Via. Iniciació cristiana” (Delegació Diocesana d’Escoltisme. Barcelona. Estiu, 1962). Era una extraordinària iniciació a l’espiritualitat bíblica, escrit abans del Concili (probablement fou la primera) i que avui segueix plenament vàlida.

Allà s’apunten alguns dels eixos que posteriorment seran els conductors de la seva vida espiritual, intel·lectual i política: la universalitat de Déu manifestat de maneres diferents en les formes culturals de les diferents religions, la història com a lloc teològic, l’alliberament humà de les esclavituds com a signe d’alliberaments definitius, etc. La Bíblia el va portar a la comprensió global del fet religiós, perquè igual que no és possible ser “ciutadà universal” si no tens els peus ben situats en un lloc i terra concrets, Catalunya per exemple, i des d’aquí obrir-se a tot el món, tampoc no es pot ser “creient universal” sense partir de l’adhesió a una forma concreta del fet religiós, el cristià per exemple, i des d’aquí obrir-se a les altres confessions.

Va perseguir també aquest “Ú” des de la seva reflexió filosòfica i des de la ciència, de l’anàlisi de la realitat fragmentada tendint cap a la unitat. Probablement la seva obra filosòfica, com l’Ars Magna en la que s’inspirà, té més encara de proposta ideològica que de resultat final acabat, però quan en Lluís M. parla de globalització va molt més enllà del significat acotat, gairebé només econòmic, amb el que habitualment l’utilitzem

La seva visió de la globalitat té molt de místic i alguna cosa a veure amb la tendència de la creació cap al punt omega de Teilhard.

“Només el profeta sobreviu”, continuava. S’entén que vol dir que sobreviu “al contacte de Déu”, perquè tot profeta sucumbeix al contacte amb la realitat. Així va passar amb els de l’Antic Testament, amb Jesús de Natzaret i passa amb els d’ara. Així ha passat amb ell. El profeta, tot profeta, posa en evidència el cinisme del sistema i el sistema es defensa negant-lo i condemnant-lo al descrèdit, a l’ostracisme o fins i tot a la mort.

La profecia neix de sentiments forts alimentats des d’una força espiritual que ve de la passió per l’Absolut, d’una crida profunda, és el reclam d’una crida interior, d’una urgència que trenca els límits d’allò immediat, que transcendeix la lògica del conflicte concret per situar-se en un altre nivell. Aquesta fou la urgència de la crida del Xiri. Va intentar, com tots els profetes, despertar la capacitat de revolta, i en la revolta autèntica no compta ja la meva vida o la meva mort, no compto jo, no compta la meva sort o la meva desgràcia o la meva por, sinó que compta la meva solidaritat fraterna amb l’altre i contra l’opressor. El sentiment profètic és un sentiment fort, que mira cap al futur, que deixa de banda les petites exigències personals de comoditat, riquesa o seguretat i es mesura a sí mateix amb les grans qüestions de justícia o del dret de l’altre.

El sentiment profètic s’expressa a través de gests profètics que sorprenen sempre la imaginació. I així van ser la quantitat de gests extraordinaris de la seva vida fins a la seva mort, que ens posaven contra les cordes. Però el gest profètic, tot i que no busca el resultat immediat, si no vol quedar-se en el buit necessita l’acció organitzada, la política. Ell ho buscà i és clar el resultat. Perquè sense sentiment profètic la gestió política és una suma d’interessos corporatius ja que la primera condició de l’acció política és que hi ha d’haver valors i mística i exigència amb els que s’hi comprometin. I necessàriament implicarà sacrifici i risc. Per això també, el gest i els seus protagonistes sovint són acusats d’extravagants o insensats.

Els dos temes centrals de tota espiritualitat són la lluita per la pau i contra tota mena d’opressió. Foren també els dos temes centrals de la vida d’en Lluís M. En definitiva, la lluita del bé contra les forces del mal. I per ells s’hi va jugar la vida.

Jaume Botey

*Escrit el 20 de setembre de 2007. Llegit en la presentació del llibre DIETARI FINAL de Lluís M. Xirinacs, el 20 de desembre de 2007.

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

El jo comunitari (Lluís Busquets i Grabulosa)

El jo comunitari

(o el terror, la pau i el sagrat)

A Lluís M. Xirinacs

Pechai todas as portas
e que xa ninguén saia.
(Tanqueu totes les portes
i que ja no surti ningú).

Celso Emilio Ferreiro

 

Batzutan esan zaharrak erratzen dira.
(De vegades les velles dites s’equivoquen.)

Gabriel Aresti

 

Mantén l’alta cremor
del foc de llibertat.

Salvador Espriu

 

Perfer-me tot, i fer de la nit llum,
i esperit el cos tan ruïnós,
i portar la família al meu redós,
i arrossegar els germans enllà del fum!

Salvar el meu poble llosc de la ferum,
fer-m’hi comunitat, cos ufanós,
major d’edat, independent, zelós,
solidari, amorós, flairant perfum!

Un poble agermanat ben reeixit,
fet sardana i castell amb anxaneta
-a dalt sempre el més feble i més petit-,

tothom fent pinya sempre amb molta punya,
per ser d’Europa exemple i espoleta
i aconseguir el zenit de Catalunya!

 

Els ulls en la font” de

Lluís Busquets i Grabulosa

Poemes

Comments Off

Permalink

Fragment de “Catalans de Biaix” (Josep Faulí)

xirinacs.jpg

Josep Faulí, CATALANS DE BIAIX. (Editorial Mediterrània)

Escrits (diversos autors)

Comments Off

Permalink

Bescanó: Autodeterminació i reconeixement de Xirinacs

Bescanó: La CUP presenta una moció per l’Autodeterminació i demana el reconeixement de Xirinacs
dimecres, 12 setembre 2007
La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Bescanó ha presentat una moció al proper ple de l’Ajuntament a favor del dret d’autoteterminació dels Països Catalans així com una sol·licitud a l’Ajuntament perquè reconegui la figura de Lluis Maria Xirinacs tot dedicant-li un carrer, plaça o edifici públic.

Proposta de Moció, sobre el dret d’autodeterminació de la nació catalana:
-Vist el debat que mesos enrera va tenir lloc al Parlament de Catalunya sobre el dret d’autodeterminació i el que s’esta produint actualment en el si de la societat catalana i vist que fins avui no s’ha formalitzat cap acord satisfactori per tal que el poble català pugui exercitar-lo.
-Vista la Resolució 98/III adoptada pel Parlament de Catalunya el 12 de desembre de 1989 (aprovada amb els vots a favor de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Ctalunya i el Centre Democràtic i Social) sobre el dret d’autodeterminació en que explícitament manifesta que :
-Declara, solemnement, que Catalunya forma part d’una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l’Estat, fet que el poble català ha sostingut en tot moment, tant des de les seves forces polítiques, de les institucions culturals i civils del país, com des de la consciència de la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes.

Manifesta que l’acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979.

-Afirma, com a conseqüència, que en el moment que ho cregui oportú, i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podrà incrementar les cotes autogovern (sic) fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric.
-L’1 d’octubre de 1998, el Parlament de Catalunya va votar una resolució amb la qual es va ratificar el dret a l’autodeterminació de Catalunya i va ser el primer cop que es va aprovar en el ple del Parlament una inciativa que proclamava el dret a l’autodeterminació, degut al fet que la proposta de 1989 es va debatre en comissió. Aquesta resolució afirma que: El Parlament de Catalunya, en el marc de la celebració del 50è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, ratifica un cop més el dret del poble català a determinar lliurement el seu futur com a poble, en pau, democràcia i solidaritat.”
-Atès que l’autodeterminació és la via més efectiva per resoldre situacions d’anomalia democràtica. Així ho considera les pròpies Nacions Unides en la Declaració Universal dels Drets dels Pobles.
-Atès que els ajuntaments son la institució democràtica més pròxima a la ciutadania i que per tant han de recollir les peticions i sensibilitats de la ciutadania.
-Atès que L’Onze de Setembre d’enguany commemorarem la Diada Nacional de Catalunya, i que ben aviat farà 300 anys de la fatídica efemèride que va posar punt i final a les llibertats nacionals de Catalunya.

En conseqüència demanem:

* Que l’Ajuntament de Bescanó aprovi una moció per la qual es reconeix el dret democràtic a l’autodeterminació del poble català i el seu lliure exercici.
* Que es tingui en compte l’abast territorial de la nació catalana.
* Que es treballi per estendre a altres municipis l’acord amb la finalitat que s’afegeixin a aquesta iniciativa democràtica.
* Que es facin efectius d’altres gestos i acords de caire simbòlic com ara la retirada de qualsevol bandera espanyola situada al municipi durant la jornada
* Que es procedeixi a la retirada de símbols ofensius pels catalans i catalanes de les dependències municipals. Així, demanem que s’enretiri qualsevol quadre dels Borbons de l’edifici consistorial, ja que entenem que la institució monàrquica és contrària als principis democràtics.
Pel que fa al reconeixement de la figura de Xirinacs:
EXPOSA QUE:
Després de la mort de Lluís Maria Xirinacs el poble català ha perdut un dels seus referents. Lluitador incansable durant la dictadura i durant la falsa transició ha servit com a exemple i referent pels defensors de les llibertats i dels drets dels Països Catalans.

Malgrat la seva trajectòria antifranquista i d’alliberament nacional en els darrers anys la seva figura ha patit un veritable descredit i tot tipus d’atacs per tal d’embrutar la seva imatge per part de la classe política i dels mitjans de comunicació.

SOL·LICITEM QUE:
L’Ajuntament de Bescanó demostri el reconeixement a la figura d’aquest lluitador per les llibertats i drets dels Països Catalans tot dedicant-li un carrer, plaça o edifici públic per tal d’homenatjar la figura i serveixi d’homenatge i d’exemple per les actuals i les pròximes generacions de bescanonins/ines.

Informació publicada a: CUP Països Catalans

Carrers i places

Comments Off

Permalink

També a Palau-solità i Plegamans

  • PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS: El Ple de l’Ajuntament en sessió del 29 de novembre d’enguany, aprova la proposta presentada per Ramon Fàbregas Sturlese de la candidatura d’Unitat Popular (CUP-PALAU) . Vots a favor: CIU, Esquerra-AM, PSC-PM i ICV-EUiA. En contra… PP.
  • Dedicar un carrer o una plaça significativa de la vila a Lluís Maria Xirinacs i Damians, on hi consti una placa de record a la seva persona i a la seva lluita.
  • Que l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans doni suport als actes d’homenatge a Ll.M.Xirinacs que s’organitzin des de la societat civil palauenca i facilitar que des de la societat civil (organitzacions, associacions locals, partits, etc.) s’organitzin actes públics d’homenatge a Ll.M. Xirinacs, coincidint per exemple amb el Dia Internacional de la No-violència i la Pau (30 de gener).
  • Traslladar aquest acord a la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i als mitjans de comunicació a través d’una nota de premsa.

Signa l’alcaldessa: M.Mercè Pla i Blagé.

http://www.palauplegamans.net/tauler.asp#79

Carrers i places

Comments Off

Permalink

L’Arboç també s’hi apunta!

Notícia publica BOP DE TARRAGONA – Núm. 257 Dimarts, 6 - 11 - 2007

AJUNTAMENT DE L’ARBOÇ
Edicte
El Ple de sessió extraordinària de data 25 d’octubre de 2007, aprovà inicialment la incorporació del nom del filòsof, escriptor, pensador, ex-senador, i activista infatigable per la pau i pels nostres drets nacionals, Lluís Maria Xirinacs i Damians, en la llista del nomenclàtor municipal per tal que un carrer o plaça porti el seu nom i s’incorpori, en la nostra memòria col•lectiva. S’obre un termini de 20 dies hàbils a comptar des del dia següent al de la publicació d’aquest anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona per a què qualsevol persona interessada pugui presentar les observacions o suggeriments que consideri convenients. En el benentès que, transcorregut l’esmentat termini sense presentar-se suggeriments ni observacions, l’acord inicial esdevindrà definitiu sense necessitat de més tràmit.

L’Arboç, 26 d’octubre de 2007. — L’alcalde, Joan Plana i Pons.

Carrers i places

Comments Off

Permalink

A Vilassar de Mar obert expedient

Notícia publicada a Ràdio Vilassar de Mar

La moció d’ERC per denominar un carrer del nostre poble amb el nom de Lluís Maria Xirinacs finalment es va formular d’una altra manera: Obrir l’expedient per canviar el nom del carrer Dr. Modrego pel de Lluís Maria Xirinacs. ERC justificava el canvi perquè explicaven que la figura de l’arquebisbe Dr. Modrego estava relacionada amb el període de dictadura franquista mentre que Lluís Maria Xirinacs, activista social i polític, empresonat en dues ocasions pel règim franquista, va ser un dels principals defensors dels drets i llibertats del poble de Catalunya. L’expedient s’obrirà amb els vots a favor d’ERC, CiU, PSC, l’abstenció d’ICV i el vot en contra del PP, i seguirà el procés que marca el reglament d’honors de l’Ajuntament.

http://radio.vilassardemar.cat/resum-del-ple-ordinari-dahir-al-vespre/

Carrers i places

Comments Off

Permalink

Agraïment a Sant Jaume dels Domenys

Podeu consultar l’agraïment de la Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs a Sant Jaume dels Domenys (pdf)

Carrers i places

Comments Off

Permalink

Agraïment a Subirats

Podeu consultar la carta d’agraïment de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs al poble de Subirats (pdf)

Carrers i places

Comments Off

Permalink

Agraïment a Vilafranca del Penedès

Consulteu (si voleu, és clar) la carta d’agraïment a Vilafranca del Penedès (pdf)

Carrers i places

Comments Off

Permalink