∞ Lliurament Premis Lluís Companys 2007 (Sants-Montjuïc)

Text llegit per la Roser Veciana en nom de la Fundació Randa- Lluís M. Xirinacs.

La Fundació Randa i Germanies agraïm l’haver-nos convidat.
Volem felicitar els guardonats d’enguany i recordar el President Lluís Companys qui, abans de ser afusellat, es descalçà per trepitjar la nostra terra, l’espai sagrat.
Fa més de dos mesos que en Lluís M. Xirinacs se n’anà al bressol de Catalunya per descansar amunt la terra deixant el seu missatge. Les seves paraules han estat copsades pel poble de veritat i malgrat algunes veus que el volen silenciar o reduir-lo des de l’oprobi i l’insult ignorants, els seus amics podem comprovar dia a dia que el seu missatge és viu i que estan molt equivocats els qui es pensen que ha callat per sempre.
Ha deixat moltes llavors de present i de futur. El seu missatge valent ens dóna força per continuar treballant per una vida digna a nivell individual i a nivell col·lectiu. Per la independència que no ens regalaran; l’haurem de prendre.
En aquest acte organitzat per Esquerra Republicana de Catalunya, us diem també que en Xirinacs tenia molt present que en el moment en que la majoria de partits catalans s’inclinà a favor d’assassinar l’Assemblea de Catalunya, Esquerra i altres partits independentistes, la defensaren fins al final com ell mateix. I volem dir també el què pensem: Aquesta és la línia a seguir. Sigueu valents, serviu el poble, deixeu que s’expressi. Sigueu poble també. Donem pas a una democràcia autèntica, siguem intel·ligents i lúcids, dialoguem per entendre’ns. Fem-nos forts i actuem. Cadascú des d’on es troba.
I així caminarem junts cap a l’alliberament i la independència.

Llegiré un fragment del discurs de l’11 de setembre de 2002:

“…l’Assemblea de Catalunya fou assassinada per catalans, l’Assemblea de Catalunya fou assassinada per tres grups polítics que encara tenen moltes quotes de poder en el sistema actual. Ho sento molt. Hi hagué, en canvi, partits, com Esquerra Republicana, que no van votar la dissolució de l’Assemblea de Catalunya, Però n’hi va haver uns quants que van consumar aquella compravenda d’escons, que un company ha esmentat abans; que van preferir llur escó, que tenir un poble organitzat. Tenir un poble organitzat és la cosa més forta socialment que existeix. Bé, han sorgit moltes dificultats i jo haig de dir, en aquest punt, que estic content perquè fa un any, dos anys, tres anys, que ha sorgit meravellosament una munió de gent jove, gent molt jove, independentista que estima la terra i s’ha anat ajuntant en diferents grups, que, entre altres actuacions, han obert una sèrie de bars, com herrikotabernes, per tot el país i que defensen inequívocament aquest dret i aquest deure de la independència.

Saludo a la joventut de l’esquerra independentista, que actualment està en alça, moltes vegades sense tenir ni pares ni avis de tradició catalana, sinó que ells han començat una altra vegada de zero i els demano que aquest braó que han tingut per començar de zero i d’entendre la justícia des de la seva arrel- encara que no hi haguessin gaires bons exemples-, els recomano que estudiïn molt la història de Catalunya, per no repetir els errors dels seus avantpassats i que tirin endavant el país.”

Ara llegiré l’ACTE DE SOBIRANIA:

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís Maria Xirinacs i Damians (6.8.2007)