Fragment….Consciència: individual, nacional i còsmica (Cuixà, 1985)

Desenes jornades del CIEMEN a Cuixà, agost 1985, sobre Moviments Alternatius i Alliberament Nacional.

483 Invasions i evasions. ¿Obertura al món o tancament sobre les pròpies fronteres? L’ètnia, ho hem vist, és una organització vivent diferenciada de l’entorn. Les diferències: parentiu, veïnatge, producció, mercat, dret, cultura, saviesa i paral·lelament els corresponents sentiments, voluntat i esperit peculiars formen la identitat diferencial. Però si les diferències no es protegeixen es dilueixen i desapareixen. Tanmateix una protecció que aïlla, mata perquè priva de la comunicació essencial amb l’entorn que caracteritza els éssers vivents: equilibris dinàmics en perpetu intercanvi amb el medi ambient. Hi ha una dependència d’intercanvis materials i espirituals i una independència de certes estructures de cert esperit i de certes funcions que se’n deriven. Calen doncs fronteres, però especials. Com fan els animals i vegetals, cal proveir-se d’una membrana semipermeable complexa, tancada contra allò de l’exterior que atempta a la identitat essencial i oberta a allò d’exterior que ha de menester per viure i funcionar. Els canvis accidentals (adaptació) o substancials (mutació) sempre seran fets des de la pròpia llei interna altrament ve la mort. Les ètnies necessiten aquesta mena de fronteres, com el cos humà necessita i té una pell perfectament estanca per a segons què i oberta per a segons què. Hi ha ètnies que creixen fins envair les altres. Hi ha ètnies que s’afebleixen fins a ésser envaïdes per altres. Avui hi ha abundants migracions interètniques:
a) migracions laborals
b) precedides de migracions de capitals
c) i seguides de migracions de recursos materials (aigua, energia, matèries primeres, productes manufacturats…).
Cal definir un sistema econòmic que permeti el transvasament d’excedents de producció per compensar carències sense que el muntant global de les transferències entre fronteres desequilibri la balança total de transaccions (homeostasi interior). És possible, tècnicament la forma d’aconseguir-ho. També cal que cada nació tingui a punt uns condicionaments per als immigrants:
a) A l’estranger transeünt o resident se li deu protecció constitucional, legal i executiva especial segons els recursos nacionals disponibles però restaran privats dels drets normals de ciutadania.
b) A l’immigrat que opta per nacionalitzar-se (co-gnatus) se li deu la concessió de ciutadania normal amb els drets i obligacions constitucionals, legals i reglamentaris generals.
c) A nivell constitucional i legal cal rigor i claredat, amb els inevitables períodes transitoris que calguin; a nivell executiu cal tacte i adaptabilitat a les situacions de fet alienes a la voluntat ètnica.
5. Consciència còsmica.-
51 Comunitat humana universal, la nació humana, la humanitat: hauria d’ésser la federació de les ètnies inferiors, lliure, estable i consolidada històricament sense l’obligació de pertànyer-hi necessàriament (dret de secessió). Fóra l’ètnia de nivell superior. Seminconscientment tots els homes ho hem estat desitjant des que som homes. Des de les filosofies no violentes orientals, tot passant per la gran germanor predicada pels cristians i per la fraternitat universal dels revolucionaris francesos, tots hem desitjat la “joia que en els deus guspira”… i hem vist com “tots els pobles s’agermanen on ses ales van tocant” (Schiller-Beethoven). Però això és un desig. Encara no existeix ni tan sols una federació d’ètnies reals. Existeix – l’O.N.U. – organització dels estats (no nacions) per parlar i fer alguna coseta i prou.
Substituir els Estats fruit de la violència per les nacions fruit de la nacionalització espontània i de la lliure democràcia conscient, és encara una feina ingent a fer. Un cop establerta una federació d’aquest tipus encara faltarà temps, consolidació històrica, creació de símbols: costums comuns lliurement acceptats , en resum, la llarga tasca nacionalitzadora si el pacte internacional (no interestatal), “foedus”, ha estat fet de bona fe, “fides”. Aleshores els sortosos testimonis presenciaran l’emergència de la Nació humana, espai hòlic on totes les nacions a més de viure la pròpia identitat directament, viuran indirectament la identitat de totes les altres nacions federades. Aleshores es manifestarà l’ànima comuna de tota la humanitat que ja ha bategat en moltes grans ànimes de la història humana. Es bo de fer veure que aquestes grans ànimes universalistes no han volgut mai negar la seva petita nació sigui, per exemple, Jesús de Natzaret, sigui Gandhi per a l’Índia o Tolstoi per Rússia. Els universalistes “ciutadans del món” apàtrides són fulles seques arrossegades pel vent. Ens cal un ver internacionalisme entre les
nacions, no interestatalisme entre poderosos o un interindividualisme massificat.

Lluís M. Xirinacs i Damians. Cuixà. 18.8.1985