Setembre 25th, 2007

Acte de sobirania (darrer manuscrit d’en Xirinacs)

El text que s’ha trobat al seu despatx de la Fundació Randa i que anava datat el sis d’agost de 2007 (dia del seu 75è aniversari) diu:

(manuscrit original escanejat)

“En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.br />
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

Cultura de mort (Lluís M. Xirinacs, juny de 2007)

Escrits Xirinacs (vegeu també la pàgina "OBRA")

Comments (0)

Permalink

Vídeo: Xirinacs, de l’amnistia a la independència (any 2000)

imatge-video-amnistia.jpg Video editat per la Fundació Catalunya l’any 2000 i posat a la xarxa en un article de Vilaweb TV, en versió sencera (30 minuts) i un resum de 5 minuts.

Un valuós document de la nostra història recent i de les arts de l’acció no violenta més compromesa, de la ma del màxim esponent testimonial del nostre temps, Lluís M. Xirinacs.

Video de l’any 07 a Vilaweb.tv!

Vídeos

Comments (0)

Permalink

Video-notícia de l’homenatge a Xirinacs al Fossar de les Moreres (11 set. 2007)

· Vídeo-notícia de Vilaweb sobre l’homenatge al Fossar de les Moreres l’11 de setembre de 2007.

Vídeos

Comments (0)

Permalink

Breu entrevista a Xirinacs sobre la democràcia (Arenys de Munt, 2004)

imatge-entrevista-arenysm.bmp · Pots veure aquí una breu entrevista sobre la democràcia que li van fer a Arenys de Munt l’any 2004.

Vídeos

Comments (0)

Permalink

Discurs d’en Xirinacs al Fossar de les Moreres, 2004.

Video del seu discurs al Fossar de les Moreres, l’11 de setembre de 2002, que li va costar denúncia, judici (al que va dir que no assistiria si no li acompanyaven i pagaven el bitllet, cosa que no es va produir) i posterior empresonament l’any 2004. La creixent pressió popular arreu del país va forçar l’Estat Espanyol a alliberar-lo en pocs dies.  Si bé la qualitat no és bona, el document té un gran valor nacional.
Text del seu discurs
  i la seva posterior declaració davant del jutge.

Vídeos

Comments (0)

Permalink

Videos sobre la mort i funeral d’en Lluís M. Xirinacs

· Vídeo-notícia de la mort d’en Lluís M. Xirinacs.

· Notícia del funeral a TV3
imatge-funeral.bmp · Fragment del funeral, 16 d’agost de 2007 (video)

imatge-fossar-segadors.bmp · Sortida del fèretre i cant dels Segadors (video)

· Breu mostra dels 20 minuts d’aplaudiments (video): la veu unànime del poble.

· Podeu trobar més videos al Youtube: Xirinacs

Vídeos

Comments (0)

Permalink

Videos de cançons sobre en Xirinacs

imatge-canco.bmp · (Video) Cançó “L’home dret” (de Lluís Montseny) interpretada peu autor en el seu comiat al Fossar (li va ser regalada pel seu aniversari el 6 d’agost de 2004). [Lletra i acords]

imatge-canco-titot.bmp · (Video) Cançó “Al banderer de la pau“, original dels Esquirols (versió original) i interpretada al Fossar per en Titot acomapanyat d’en Pau Reig i acordió (malgrat el so és de baixa qualitat, val la pena: la seva interpretació ha estat genial)

Rap dedicat a Xirinacs (video amb fotos)

Vídeos

Comments (0)

Permalink

Xirinacs, víctima de la democràcia (Xavier Montanyà)

La mort de Xirinacs m’ha impressionat. I més en sabent que va decidir de posar punt final a la seva vida. La democràcia no mata, fa que algú decideixi de deixar-se morir. Posteriorment, l’espectacle denigrant que han fet els polítics i alguns mitjans m’ha resultat insuportable. La digna mort de Xirinacs, per contrast, ha servit per a això. S’ha posat en evidència la baixesa moral i ètica d’un sector important d’aquesta societat que s’omple la boca de la paraula democràcia. Les ienes s’han llançat sobre el seu cadàver sense cap mena de respecte a la persona, a l’ésser humà. Els uns, aquells qui tant van fer per marginar-lo de l’escena política, per no fer-ne ni cas en vida, l’han qualificat de ‘profeta’ o ‘apòstol’. A mi, em sona a burla. Els altres, els de missa, els qui reivindiquen la memòria dels capellans assassinats a la guerra del 1936-39, i obliden interessadament que l’església catòlica va beneir tots els afusellaments i execucions de la dictadura en temps de pau, l’han titllat de ‘capellà suïcida’ o l’han comparat amb la bèstia criminal de Millán Astray. Per què tant d’odi?
Xirinacs era religiós, pacifista i no violent. Com es poden dir aquests barbaritats? Com pot ser que es publiquin?

La trajectòria vital i intel·lectual de Xirinacs, des dels temps de la seva lluita per l’amnistia fins a la seva mort, podria identificar-se amb l’estat d’ànim, el desengany, de
sectors importants de ciutadans d’aquest país que no estem d’acord amb el panorama polític que van dissenyar els capitostos de la transició, traint moltes de les aspiracions del poble. Ha estat un procés que ha acabat buidant de sentit la política, convertint-la en un penós espectacle en mans d’executius de ‘marketing’, que s’orienten a cops d’estadística i enquesta, prostituint el significat de les paraules quan els convé per tal de recuperar el poder o mantenir-s’hi. Xirinacs va ser el senador independent més votat a les eleccions del 1977. Una dada que els polítics haurien de tenir present, en vist de la baixa participació de les eleccions actuals, malgrat l’abús propagandístic que fan dels mitjans i els milions que gasten en publicitat. Em fan riure quan diuen: ‘Hem de ser capaços d’il·lusionar la gent.’ Han reduït l’edat mental del poble a la infantesa? Com volen aconseguir-ho? Repartint caramels? Cantant ‘En Joan petit quan balla’ al pati? Posant-hi una gegantina pastanaga transgènica a la punta del pal? Atenent a cop de talonari els capritxets d’alguns? El poble és molt més adult i savi que no es pensen. Xirinacs ho sabia. No repartia caramels. Actuava d’una manera sincera i generosa. Convençut d’allò que pensava i que feia. Atent a la voluntat popular. Sense mentides.
Per això la gent se’l creia.

Queda el record i l’exemple d’un home intel·ligent, digne, fidel al seu poble i als seus
ideals, lliurat i crític fins al final. Mantenir-se ferm en aquells principis bàsics de democràcia i llibertat, que tants compartíem, li va portar la marginació i, posteriorment, crec jo, l’amargor i el desencís. La seva anàlisi de la transició, període que va viure en primera línia, coincideix amb la dels més lúcids, com Gregorio Morán o Joan E. Garcés. Us deixo amb les seves paraules: ‘Els responsables de la transició s’han enfilat a dalt i han intentat de quedar-s’ho tot. Han buidat sistemàticament barris, comarques, entitats, cooperatives, sectors socials, professionals plens de vitalitat. Han practicat a dojo el pla Trilateral de despolititzar el poble, que així esdevé més ‘governable’. Aquesta actuació es gravíssima, genocida. Una democràcia així és una falsa democràcia. Ja sé que és difícil, perquè sempre hi ha el grup polític barroer que ho arramba tot. Però lluitar contra aquest grup és justament lluitar en favor de la democràcia. Ara tenim una oligarquia o, parlant fi, una nova aristocràcia i prou.’

Xavier Montanyà

Publicat a Vilaweb el dimarts 25/09/2007

Escrits (diversos autors)

Comments (0)

Permalink