No era aquí (Maria Torrents)

“No era aquí”

No era aquí quan en Lluís M. Xirinacs va decidir fer el darrer acte
de la seva “contesa”, i alliberar-se de la seva condició d’esclau de
l’estat espanyol.

Per això, encara que tard, sento la necessitat de retre-li el meu
humil homenatge. L’homenatge d’una mare de família, que entèn
visceralment aquesta necessitat d’alliberament que va empènyer en
Xirinacs a consagrar la seva vida a aquest objectiu, i no només per a
ell a títol individual, sinó en benefici de tot el seu poble.

Xirinacs ha estat un fidel servidor de la Veritat. Una Veritat que el
va anar conduint a la descoberta i al servei de les LLeis Universals
i de la Font d’aquestes Lleis. Una tasca que ha marcat la vida de
tots els grans homes, dels homes savis.

Les Lleis Universals regeixen a tots els nivells de la realitat, des
de l’alimentació fins a les relacions amb l’entorn i amb els altres.
I es manifesten tant en la vida dels éssers individuals com en la
dels pobles.

Xirinacs ha fet un procés d’aprofundiment i seguiment d’aquestes Lleis
que se li anaven revelant com a fonamentals. El seu compromís, la seva
sinceritat personal amb allò que se li mostrava com essèncial li ha
donat la coherència i la insubornabilitat que ha caracteritzat la
seva vida. La seva força provenia d’aquesta amistat íntima amb la
Veritat, d’aquesta voluntat de posar de manifest l’essència última,
la plenitud de les persones i la del seu poble.

Ell ha experimentat que la fortalesa per fer front a la violació de
la més gran Llei Universal; LA LLIBERTAT, ve de l’interior de
l’Esser. Rau a l’interior de cada un de nosaltres.

Fruit d’aquesta experiència vital, i com tots els grans servidors de
la Veritat al llarg de la història, ha mostrat una duresa absoluta
amb els que són instruments de l’error, en el cas de la nostra nació,
amb els polítics, que accepten i/o promouen la submissió, i renuncien
al dret més inalienable amb què l’Esser ha dotat a tots els pobles: la
llibertat. Ha denunciat amb contundència que l’actitud dels polítics
envileix i fa enmalaltir tot el cos social català.

“per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble”

Paraules terriblement acusadores si tinguéssin orelles per escoltar!.

Però en Xirinacs no només blasma i desligitima els polítics actuals,
sinó que ens deixa com a testament un profund missatge d’esperança.
De la mateixa manera que ell ha experimentat la font de la seva
fortalesa en el més íntim del seu ésser, confia en la capacitat que
tenim cada un dels que hem decidit ser catalans de trobar aquesta
mateixa fortalesa i determinació per a culminar la tasca que tenim
entre mans com a poble. L’alliberament.
Xirinacs ens ho ha llegat clarament. Ara és a les nostres mans.
Tenim la legitimitat i el deure de retornar-nos el nostre bé més
preuat: la llibertat, sense la qual la vida és insulsa i grisa,
mediocre i malatissa.

Amb el seu darrer acte ens recorda que la força que ens portarà a la
victòria, a ser lliures i senyors del nostre destí col-lectiu és a
dins nostre. Està ancorada en aquesta Veritat que és a la base de la
Vida, i batega cada vegada amb més força al cor de tots i cada un de
nosaltres.

Ens diu que la victòria només depén de la nostra insubornable voluntat
de ser lliures.

Ens diu que la nostra força és la força del disseny de l’Univers, que
té com a Llei Suprema l’expressió en plenitud de totes les
manifestacions de la Realitat, i de les quals el poble català n’és
una.

En Xirinacs ha traspassat el vel perquè és un esperit lliure que ja
ha fet el seu camí per a desvetllar consciències encara esclaves.
L’esperit que l’ha guiat, però, és ben viu en cada un dels que ens
hem compromés amb la Veritat i amb la seva expressió més noble: la
llibertat.

El nostre compromís per assolir-la és el millor homenatge que li podem retre.

Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció