Gràcies Mahatma (Neus Dalmau)

Text 1: Gràcies Mahatma (Neus Dalmau)

Text 2:

EN XIRI I LES AMISTATS PERILLOSES

“… perquè jo sóc en vosaltres, amics ! ”

Lluis Maria Xirinacs

Era mig matí. Feia aquell sol suau de setembre que anuncia, plé d´olors, l´arribada de la tardor. El Fossar i els volts de la catedral del mar s´anàven omplint de gent que veníen pel passeig del Born, la Via Layetana i el laberint de carrerons ombrívols del barri de la Ribera.

El vaig veure dret, arrepenjat al lateral de la petita tarima que havien encarat al passeig i feia d´improvisat escenari. Tres o quatre persones l´envoltaven. Una gran alegria va fer que m´hi acostés ràpidament per a saludar-lo i fer-li dos sentits petons. Aquell impuls tot nou, que mai no havia sentit, em portà a abraçar-lo, però el natural respecte i quelcom d´inefable que envoltava la seva presència, m´ho van impedir.

El meu ofici de pintora fa que tingui la percepció visual entrenada i em fixi molt en les ombres i les llums. El cert és que en aquell moment vaig observar que la seva cara tenia un resplendor solemne, una lluïssor extranya, com si li sortis de dins; ens vem despedir després d´un breu intercamvi i, molt torbada, en retrobar la mare que m´esperaba per anar a casa, li vaig comentar la impressió que m´había fet l´erudit filòsof, mentre ens endinsàvem entre la gentada que colapsava el carrer de Montcada . No ens vem quedar als parlaments ni als actes comnemoratius, car anàvem de passeig i ella estava una mica cansada. El record de la seva imatge em va deixar conmocionada tot el dia.

L´endemà, als diaris, va saltar la llebre de “ l´amistat ” de Xirinacs amb l´ ETA. Llavors vaig entendreu tot . Com un llamp, em vingué la imatge d´una pintura, que em va fascinar feia temps a la Galeria Nacional de Praga, en la que es reflectia aquella mateixa llum. El Greco l´havia captada a la perfecció en un quadret molt petit, un retrat a l´oli de la cara de Jesús mirant extasiat el cel. Contemplant-la i preguntant-me qui li hauría servit de model, vaig perdre la noció del temps. Les llàgrimes eren com dolces dents que em ferien els ulls i em cremaven les galtes amb la mateixa violència amb la què, el día abans, havia desitjat abraçar el mestre i fondre´m en el seu misteri.

Per comprendre la natura d´un veritable místic i ajudar a comprendre un dels episodis més controvertits de la divina i humana tasca d´en Lluis Maria Xirinacs, transcric aquí unes paraules del Llibre de Contemplació de Ramon Llull que fou la seva font d´inspiració :

9. Necessària cosa és a l´home savi que vol endreçar e assubtilar a l´home neci son enteniment, que l´honre e que l´ame e que li sia franc e liberal e avinent e que li faça tants de plaers tro que sia amat per ell, car amor és, Sènyer, cosa que concorda enans dos hòmens contrastants en qual que qüestió.s sia, que nulla altra cosa…

Encara que som animalets molt simples, apressats, amb poc espai per reflexionar, per cercar les causes profundes dels comportaments que s´ens fan incomprensibles, i cada cop més avesats, com les maquinetes que tant ens fascinen, a reduir a un pràctic blanc i negre el miraculós desplegament de l´espectre de la llum, no podem deixar de meravellar- nos com infants en la contemplació de l´arc de Sant Martí.

S´em fan ara, mentre imagino els efectes de l´aigua i de la llum entre els núvols que s´escampen, especialment significatives les paraules de Josep Palau i Fabre en els Nous Quaderns de l´Alquimista, referint-se a Ramon Llull :

“ Ell ens projecta, des del començament del segle XIII, amb una empenta espiritual que ens honora i hem de retrobar ”

El llegat intelectual i la calculada mort d´en Xirinachs, marquen, amb lletres d´or, aquest retrobament.

Trencada encara per la inevitable tristesa i cercant com puc en la lletra l´alegria que ell voldria per a mi, no puc fer més que plantar-me devant la gran paradoxa , sortir al jardí, ben regat avui per la tant esperada pluja, i tot recordant les seves últimes paraules, entre els arbres agraïts i les fulles d´herba, celebrar l´evident prodigi de la multiplicació de la vida.

Neus Dalmau Coromines. Lloret de Mar, 19 d´agost 2007
mailto:studidalmau@telefonica.net