Agost 20th, 2007

Dibuix d’en Xiri en un núvol (Brauli)

xirinuvol.jpg

Imatges

Comments (1)

Permalink

Comunicat dels primers objectors: Reconeixement al Xiri

Reunits alguns dels primers objectors de consciència al servei militar, considerem que la millor manera de retre homenatge a Lluís Ma Xirinacs és reconèixer la qualitat de la seva vida i de la seva mort, i comprometre’ns a seguir obrint camins noviolents actius, agosarats, intel·ligents per transformar els conflictes en tots els àmbits de la vida, en un món dominat per la cultura de la violència i de la guerra.

El “Xiri” va inspirar i enfortir l’inici de la nostra estratègia noviolenta pel reconeixement del dret a l’objecció de consciència contra el servei militar obligatori, que va arribar a mobilitzar quasi un milió de joves en 30 anys.

Ens ha ajudat a comprendre que la defensa de la nació no suposa la confrontació violenta amb altres nacions, que la lluita per la llibertat del pobles i de les nacions no pot portar a la violència contra altres i que la lluita noviolenta – si arrisquem la vida com en la lluita armada - no sols és més eficaç sinó que evita la tràgica espiral de violència, que contradiu els principis de llibertat i dignitat per a tothom.

Ens ha donat un exemple de llibertat de viure i de llibertat de morir, triant el lloc, el dia i l’estil de tornar a la terra, d’on venim i on anem.

Ens ha obert la ment a un nou model global de la realitat que permet integrar el coneixement com a camí de construcció d’una comunitat humana on hi càpiga tothom.

La seva vida i la seva mort ens anima viure a fons, contra la mediocritat, a continuar la lluita noviolenta per la llibertat i per la dignitat del homes i dones, i del pobles oprimits en aquest món interdependent i globalitzat.

Animem tothom a conèixer la seva vida, -el seu pensament i la seva acció-, recollida en una extensa obra, i esperem que s’editi, es tradueixi i es distribueixi arreu com a llegat d’un dels homes que més impacte ha tingut en la nostra historia contemporània, i que mereix ser donat a conèixer com un català universal, més enllà de la marginació i de la deformació que n’han fet alguns mitjans de comunicació i alguns líders socials i polítics.

Pepe Beunza, Jordi Agulló, Joan Guzmán, Rafa Rodrigo, Jesús Viñas i Martí Olivella

(Objectors inicials del 1971-1972 i del primer grup 1975)

Adhesions info@nova.cat

Escrits (diversos autors)

Comments (1)

Permalink

El primer bosc (poema de Jordi Bilbeny)

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim indret
del món, on l’home lliure es desvetllava
del vell parany de l’or, del vell poder
inútil del poder en servitud.

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim batec
del cor. Com un gran arc que afina i tensa
els músculs invisibles de l’esperit
i fa més dens el pas en el camí.

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim gran gest
alçat contra la por, contra l’orgull
dels cíclops eixorbats en caus de llum,
que amaguen els rellotges del futur.

L’últim bosc, l’últim cel, l’últim alè
que ara viu a dins meu com el primer
alè del primer bosc, del primer cel,
del primer home lliure que, en la mort,

dóna vida a la vida, cos al cos,
veu a totes les veus, sang a la sang.
I ens clava la certesa fulminant
que només som si som en llibertat!

Poemes

Comments (1)

Permalink